La pregunta no sorgeix ara, casualment. Quan moltes persones acudeixen a Càritas perquè els ajudem, ja han pogut comprovar, incrèdules i estupefactes, que no els queden diners ni per arribar a les necessitats més bàsiques per sobreviure, com ara la pròpia alimentació de la família.

La crisi econòmica fa estralls i també arriba a moltes llars que fins fa poc no s’ho haguessin ni imaginat. Alguns governants manifesten, aparentment incapaços d’abordar el problema d’injustícia de fons, que encara no hem arribat al final del túnel. El resultat, malauradament, també el veiem al costat de casa.

Quan es diu que un 20% dels catalans ja ha de viure en condicions que els situen en la trista categoria de pobres, és més necessari que mai plantejar-nos si tots plegats fem les coses quotidianes prou bé. Mai no s’havien vist tantes persones remenant a les escombraries.
 

Un dels serveis que tenim a Càritas és el de rober, convertit des de fa uns anys en botiga i complements en roba de segona mà i articles per als infants.  És oberta a tothom que vulgui comprar roba a preus simbòlics. Es poden trobar peces de qualitat, alguna quasi nova o nova i per a totes les edats. També en tenim de més senzilles, que poden servir per a representacions teatrals o per a altres usos. Tota la roba ha estat revisada i seleccionada acuradament per un grup de voluntàries i voluntaris, i aquella que no pot ser utilitzada perquè no reuneix les condicions (és molt vella, bruta, excessivament passada de moda,...) es recicla a través de l’entitat ADAD d’Olot. Aquest servei el fa funcionar un equip de persones amb molta dedicació, compromís i activitat: les voluntàries i els voluntaris fan des de la recollida de la roba a Càritas fins a l’atenció directa a les persones o el cobrament de la roba. 

A mitjans del 2010 Càritas inicia un nou servei a Banyoles i comarca: Projecte d’Acompanyament a l’Escolaritat. La finalitat d’aquesta iniciativa és treballar per a la promoció personal i lluitar contra el fracàs escolar. S’ofereix suport i acompanyament als joves en situació de risc d’exclusió i a les famílies d’aquests, a partir d’un treball en xarxa i coordinat amb els centres educatius.

Sé, des de fa força temps, que no hi ha res més gratificant que ser útil i ajudar a millorar la convivència i l’espai comú. Ser capaç de sortir del nostre petit jardí i mirar més enllà per veure com podem contribuir a fer més agradable, en tots els aspectes, el nostre entorn.

Un il·lustre catedràtic de Ciència Política de la UAB escrivia al Punt que hem de sortir de la crisi per construir un nou model econòmic i social, i no pas per recuperar l’antic. Deia que haurem d’assumir que som més pobres i on ens caldrà ser més solidaris. Aquesta solidaritat ja s’ha donat al Pla de l’Estany en la Campanya de Nadal, on s’ha notat molt positivament aquesta tendència.