Art (7)
Per fi l’esperada reforma de la sala municipal d’exposicions El Tint de Banyoles ja és una realitat, i a més, ha vingut acompanyada d’un nou model de gestió publicoprivat pensat per garantir-ne una activitat artística regular.
La carta de presentació d’aquesta nova etapa l’hem trobat aquest gener amb la mostra col•lectiva “Tint XXI”, una col•lecció d’obres del grup d’artistes que, sota aquesta denominació, assumiran la gestió i programació de la sala.
8 artistes, cadascun amb un estil propi, que es troben amb l’objectiu de contribuir a enriquir l’activitat artística a la ciutat. Amb la vocació de situar aquest espai emblemàtic al centre del panorama cultural comarcal, aquesta primera exposició ens permet verificar l’excel•lent nivell de les noves generacions d’artistes de casa nostra.
Amb les paraules que titulen aquest article l’artista Rosalía Banet justifica el conjunt de l’exposició que podem veure al recentment rehabilitat Espai Eat Art Lluís Vilà a la Plaça Major de Banyoles.
La mostra, que porta per nom “Eat More Disappear”, es conforma de múltiples elements tots ells relacionats amb el menjar i la “cultura” gastronòmica pervertida per les campanyes publicitàries de les grans multinacionals de l’altimentació. L’autora considera que “ens manipulen amb la voluntat de vendre’ns un o altre producte i estan creant una societat plena d’excessos, de desigualtats, d’abundància i de frustració amb l’únic objectiu de vendre més”.
El bar El Passeig de Banyoles és l’espai on el pintor Rafael Dehesa ha presentat una exposició que recull una part dels seus darrers treballs, on el contrallum i l’anècdota esdevenen l’eix vehicular de l’obra.
El Festival de la Veu de Banyoles, l’(a)phònica, arriba a la seva vuitena edició amb una programació variada i per a tots els públics que del 24 al 26 de juny omplirà la capital del Pla de l’Estany amb propostes amb la veu com a protagonista. Un cap de setmana amb 16 espectacles i una desena d’activitats paral·leles de gran interès artístic, per descobrir i redescobrir veus, grups i formacions. Aquest any, el festival compta amb sis artistes que actuen per primera vegada a les comarques gironines i una actuació única a l’Estat espanyol.
Sovint pensem que l’art és quelcom pensat bàsicament per la seva contemplació en espais dedicats a l’exhibició cultural. Tanmateix, l’exposició “Interfície en construcció. Essència elBulli” ens proposa una reflexió sobre la vessant més pràctica de l’art presentant-nos sota un plantejament museístic els processos del disseny industrial.
“Qui recorda o qui sap com és el nostre interior, el nostre més profund sentit de l’ésser?”. Aquesta evocadora frase sintetitza el treball “Amnesia”2010 que la banyolina Anna Bahí ha tingut exposat del 13 de gener al 5 de febrer al Centre Cultural de la Mercè de Girona.
Escultura i fotografia, malgrat tractar-se de dues vessants artístiques diferents, poden conviure amb simbiosi per a transmetre un missatge artístic coherent, atractiu i amb forta vinculació local. Això és, precisament, el que podem trobar a la mostra “De cara a la paret de Banyoles” que combina l’escultura de Kel Domènech, la fotografia d’Andoni Canela i la pròpia naturalesa arquitectònica del Soterrani d’Art, sala d’exposicions situada a la Plaça de les Rodes de Banyoles.
En efecte, aquests tres factors fan possible una reflexió arquitectònica que ens parla del pas del temps, de la convivència entre allò nou i allò antic, de la contemplació detinguda, i aconsegueix fer-ho amb una mostra en què tot, fins i tot l’espai i el lloc que es reserva al visitant, té ple sentit i significació.
Els treballs de Domènech són una expressió palesa d’aquesta convivència, ja que l’artista, a mode de Demiürg, dissenya una nova realitat a partir de materials que havien format part de mobles tradicionals, habitualment de fusta, combinats amb estructures metàl·liques modernes que els acullen i atorguen un nou sentit sense oblidar la història que els impregna; amb cert regust, si ens ho permeten i traslladant cada creador al seu context, al desafiament que protagonitzà Marcel Duchamp en elevar, -per què no fer-ho?- el mobiliari quotidià a la categoria artística.
Les parets del Soterrani d’Art, fetes de travertí i amb un sostre en forma de volta, il·lustren també aquesta doble naturalesa tradicional i moderna, constituint un aspecte arquitectònic i històric fortament arrelat a Banyoles però amb un ús plenament contemporani. I els detalls d’Andoni Canela, col·locats per parelles davant l’obra de Domènech, interpel·len l’espectador mostrant detalls, instants, gairebé sensacions del paisatge de l’estany que esdevenen una premiada descoberta per al visitant.
Hi ha un quart element, però, que juga decisivament en l’aspecte de la mostra i la impressió que se n’endú l’espectador: els miralls, col·locats de cares a l’espectador i que, juntament amb les instantànies de Canela, esdevenen l’única variació per a l’ull de qui s’asseu als originals i desafiadors bancs i cadires de Domènech. El mirall actua aquí de marc, d’obertura; multiplica i duplica els elements presents de manera contínua i varia la contemplació del visitant en funció del lloc des d’on mira o s’asseu.
Perquè el més sorprenent i transgressor de la mostra és, precisament, el fet que cada seient està disposat de cara a la paret, amb una forta càrrega simbòlica però al mateix temps plantejant una reflexió pura, conceptual i neta de l’arquitectura urbana més antiga i present al casc antic de la ciutat.
Dues veus diferents, la de Domènech i la de Canela, però que s’harmonitzen, recolzen i conviuen a la mostra: com el moble antic i les formes modernes, com la natura que flueix i l’home que la contempla, com l’arquitectura antiga i la contemporània, com la història, la memòria i la imatge que hom es crea.
De cara a la paret de Banyoles serà l’última exposició que acollirà el Soterrani d’Art en aquest espai; una vegada conclogui la sala es trasllada sobre les dependències de la Llibreria l’Altell de Banyoles iniciant una nova etapa sota el nom d’Altell d’Art.
La mostra estarà oberta al públic fins el 23 d’octubre tots els divendres i dissabtes de les 17h a les 20h.
Troba'ns
